Des de Montbrió Decideix volem agraïr a tots els montbrionencs i montbrionenques que el dia 13 vareu exercir el vostre dret a vot, a totes les entitats, comerços i empreses i sobretot a tots els que a títol individual heu recolzat la iniciativa.
Valorem molt positivament la participació, hem superat les expectatives que ens havíem marcat. Tot i no comptar amb el suport de l'Ajuntament i amb una campanya per part d'alguns de boicot i desprestigi i el mal temps que va fer diumenge, 547 persones varem participar de la consulta.
Amb un 31,34% de participació Montbrió ha decidit, i ho ha fet amb un 96,34% a favor de la independència, amb un 2,56% en contra i amb un 1,10% en blanc.
El nostre poble va allotjar des de dissabte els dos observadors internacionals, Haritz Salaberria alcalde de Lezo (Euskal Herria) i Barbara Klotz diputada de la regió del sud del Tirol italià. A les 9 del matí van ser els encarregats de precintar les urnes abans de l’inici de la consulta, al mateix temps que constataren que els electors no estiguessin pressionats i que es votés amb la documentació necessària. Durant tot el diumenge vam comptar amb Gabriel Ferrer com a interventor de part d’Òmnium Cultural.
Montbrió Decideix tenia preparats una sèrie d’actes per dur a terme durant la jornada, els quals es van veure afectats pel fred i la pluja, tot i així l’ambient festiu i de participació no va decaure durant les més de 12 hores que va durar la consulta. Cap al migdia es va assolir el moment de més participació coincidint amb el vermut popular i l’actuació dels Cop de Cap de Cambrils. Els que es va acostar al nostre local va poder adquirir a “Ca la Kiki” algun dels productes que vàrem editar per finançar la consulta.
Fins a Montbrió es van acostar representants de poblacions veïnes –Riudecanyes, Riudoms, Cambrils, Falset, Porrera, Els Guiamets, Gratallops, entre altres- per observar i establir contactes amb la Comissió Montbrió Decideix per tal d’organitzar futures consultes a les seves poblacions.
El 13 de desembre varem situar el nostre municipi al mapa, prova d’això va ser la gran afluència de mitjans de comunicació que es van acreditar per cobrir la notícia (en podeu veure un recull al bloc montbriodecideix.blogspot.com).
El nostre torn ja ha passat, ara és el d'aquells municipis que també volen consultar als seus veïns i veïnes per saber quina és la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.
El 13 de desembre Montbrió, tot i no comptar amb el suport i la col·laboració de l’ajuntament i no disposar dels mitjans tècnics i materials com en qualsevol convocatòria electoral, va demostrar que creu i exerceix la democràcia més directa.
Moltes gràcies!
Comissió Montbrió Decideix
Haritz Salaberria Goikoetxea,
Alcalde de la Universidad de Lezo (Euskal Herria)
En representació de diferents nacions sense estat d’Europa, vaig tenir el plaer d’estar a Montbrió el 13 de desembre com a observador en la consulta sobre la independència. El més destacable de la consulta, es que, és la propia societat civil la que s’organitza per tirar endavant aquesta iniciativa. Sense esperar als partits o a les institucions.
La meva tasca, juntament amb l’altre observadora, Barbara klotz, va ser observar i garantir que les consultes es feien amb normalitat i transperencia. He d’elogiar el treball realitzat per l’organització, i com no, felicitar-vos pels resultats.
Aquesta consulta desperta la il·lusió de tots els que pensem que els pobles tenim dret a constituir-nos com estats soberans, i obre les portes cap a la independència d’altres nacions sense estat.
Per últim, vull agraïr el tracte i hospitalitat rebubuda i desitjar que això només sigui l’inici del camí de Catalunya cap a la independència.
La delegació estava composada per 34 membres, encapçalada per personalitats com Cristopher White, delegat del Partit Nacional escocès (SNP); Eva Klotz diputada al Parlament del sudtirol (Itàlia) pel Partit de la Llibertat, o Jean Guay Talamoni, cap del grup parlamentari de Corsica Libera. La seva funció va ser vetllar per la garantia del recompte i del procés democràtic.
En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, Daniel Turp ha destacat que “el clima general de la consulta era de convivència i que els catalans que van anar als col·legis electorals semblaven contents de tenir la possibilitat d´expressar la seva opinió del estatus polític de Catalunya”. Turp ha destacat que l´escrutini s´ha fet “sense coacció i sense incidents” i que “el lloc i l´ambient” on es van portar a terme les consultes “eren molt diversos i de forma general eren espais aptes”.
Turp ha dit que les persones han estat ben informades en el moment d´escollir el seu dret a vot, i ha remarcat que “el secret de vot ha estat respectat i s´han posat a disposició casi sempre cabines per exercir el dret de vot secret pels electors”. També ha remarcat que “el recompte de vots s´ha fet a nivell comarcal, municipal i nacional i els observadors van poden verificar” la feina que feien les persones que recomptaven els vots. Així mateix, ha dit que el grup presentarà el seu informe final el 28 de desembre i es faran recomanacions per millorar el funcionament de les pròximes convocatòries de consultes al febrer i l´abril.
Turp també ha destacat “l´honestedat i el caràcter democràtic del referèndum organitzats per la consulta i que s´ha fet conforme als reglament electoral de la consulta sobre la independència de Catalunya i els principis democràtics de base aplicables als electors”.
Per la seva part, Xose Manuel Beiras, exlíder del BNG, ha destacat “la participació de ciutadans immigrants de fora de la Unió Europea” en les consultes d´aquest diumenge.“És una dada important sobre com s´entenen els drets democràtics”.
El president del partit Vallée d´Aoste Vive, Robert Louvin, ha ressaltat que els observadors han actuat amb llibertat, han tingut accés a totes les dades i han constatat un clima de confiança que dóna exemple de la maduresa en el pla democràtic de la societat catalana. Així mateix, ha dit que “segur que servirà d´exemple en el pla polític i tècnic a altres pobles i regions”. ´Els catalans no han de trucar a Madrid´ per demanar el dret a l´autodeterminació
Per la seva banda, Sale ha declarat que “el nucli fonamental i filosòfic del dret a l´autodeterminació no pressuposa cap autorització de l´estat central”. “Autodeterminació vol dir que tots nosaltres, poble, decidim de forma unitària i és una decisió unilateral”, ha afegit. “Els sards no hem de trucar a Roma, ni els catalans a Madrid”, ha destacat. “La Carta Internacional dels Drets Humans de l´ONU no l´ha escrit Madrid ni Roma”, ha ressaltat. Així mateix, Sale ha remarcat que la “lliçó de democràcia” que ha donat Catalunya aquest diumenge i ha dit que “el
mecanisme de funcionalitat ha superat algunes estructures estatals”.
Preguntat per la participació, Turp ha dit que els observadors no tenen la funció de valorar si la participació és alta o baixa, sinó “de constatar la conformitat del procediment i l´adequació de les mesures preses pels organitzadors del referèndum”.
Ja ha arribat el 14 de desembre. Avui toca fer balanç del que va significar la jornada d’ahir, una jornada històrica, sense precedents. El 13 de desembre serà recordat com un dia d’afirmació cívica, democràtica i nacional del poble català, que es va mobilitzar com mai fins ara ho havia fet. Milers de voluntaris i voluntàries han fet possible que més de 700.000 catalans i catalanes tinguessin dret a expressar la seva opinió a les urnes instal·lades a més de 160 municipis.
Hi ha hagut varis factors que han repercutit negativament en la participació: no s’ha pogut arribar a tota la població per la impossibilitat de disposar del cens electoral, la qual cosa també ha fet que molta gent es quedés sense poder votar per no disposar de l'adreça actualitzada al DNI ni del certificat d’empadronament. A més, el ressò mediàtic ha estat en la majoria dels casos molt discret.
Malgrat tot, avui hem de parlar d’èxit rotund de les consultes. Èxit de participació electoral i èxit de participació de voluntaris en l’organització dels referèndums. Sens dubte, les causes d’aquest èxit cal buscar-les en el gran cansament que provoca l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional i en el desencontre constant entre Catalunya i Espanya. Però, sobretot, ha estat la il·lusió i la feina abnegada de moltes persones que, des de l’anonimat, volen contribuir a l’avenç del país amb l’organització d’aquestes consultes populars els que han fet possible aquesta gran fita. El poble ha decidit agafar les regnes del seu futur, i això ja no pararà. Al carrer hi ha ganes de treballar per la llibertat. Com s’explica, si no, tota aquesta mobilització massiva?
D’Arenys de Munt fins a Barcelona, passant pel Baix Camp i arribant a tots els racons de la nostra terra, està sorgint cada dia més i més gent disposada a sacrificar el seu temps lliure per treballar per l’avanç polític de la nostra Nació. És gent que, de manera espontània, s’adona que no pot restar aliena a aquest moment històric. Gent que creu que només amb un Estat dels catalans i de les catalanes, podrà afrontar els reptes de futur, els reptes socials, econòmics, de gènere, d’immigració i de cultura. Gent valenta que vol un futur millor per a ells i per als seus descendents. Gent anònima que no busca sortir a la foto, sinó una cosa tan senzilla com viure en un país normal.
Qui vulgui minimitzar les consultes, qui les vulgui vendre com una moguda dels "quatre gats de sempre", qui trivialitzi el moviment d’alliberament del nostre país, qui vulgui negar el dret inalienable a decidir del nostre poble, qui digui que hi ha coses més importants, qui simplement vulgui girar la cara i no veure la realitat, haurà d’explicar com és possible que des de la societat civil s’hagi pogut endegar un procés de participació ciutadana d’aquest abast, sense precedents a nivell mundial.
Montbrió, Almoster i Maspujols són els 3 primers pobles de la nostra comarca que s’han sumat al moviment nacional per les consultes. Però això només és el principi. A l’Aleixar, Alforja, Castellvell, Les Borges del Camp, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms i Vilaplana i altres pobles ja estan movent fitxa. També, evidentment, hem de parlar de Reus, on molta gent valenta està disposada a afrontar el repte d’organitzar la consulta de més abast poblacional després del projecte que hi ha a Barcelona.
Tant de bo les il·lusions de tota aquesta gent es facin realitat i es pugui organitzar una consulta a cada poble i ciutat. O, encara millor, tant de bo aviat estiguem parlant del gran referèndum vinculant d’autodeterminació de la nostra Nació. Per dignitat, volem ser ja un país normal.
Divendres 4 de desembre la Comissió Montbrió Decideix va organitzar l’acte central de la campanya sobre la consulta independentista a Montbrió del Camp.
La xerrada col·loqui -celebrada a la Casa de Cultura- va comptar amb la participació dels quatre alcaldes que ha tingut la població en el període democràtic: Josep Ferré, Joan Piñol, Esteve Folch i Xavier Escoda. Josep Cartanyà, director de Punt 6 Ràdio, va ser l’encarregat de moderar-lo.
El primer en intervenir va ser Sergi Puig, portaveu de Montbrió Decideix, el qual va fer un breu resum dels actes ja realitzats des de la Comissió. Va informar que Montbrió Decideix forma part de la Plataforma el Baix Camp Decideix, plataforma que integren tots els municipis del Baix Camp que organitzen la consulta el dia 13-D com els que ho faran en dates posteriors, així com l’entitat Òmnium Cultural Baix Camp. També va fer un repàs a la jornada unitària celebrada a Barcelona el passat 29 de novembre, en la qual és van reunir més de 3.500 persones de tot Catalunya i que donava el tret de sortida a la campanya a nivell nacional. Des de Montbrió Decideix és va animar a anar a votar i a penjar senyeres als balcons, “per fer visible que Montbrió està de festa, i que la democràcia n’és la protagonista”.
Seguidament va prendre la paraula Josep Ferré (primer alcalde de la democràcia, del 1979 al 1983). Ferré va fer un repàs a l’època que li va tocar governar i va apuntar que Montbrió ja en aquells anys va organitzar una sèrie de consultes populars –per canviar el dia de la festa major d’hivern, per canviar els noms dels carrers marcadament franquistes, ...- Finalment va animar a tothom a participar de la consulta i anar a votar sense por.
El següent en intervenir va ser Joan Piñol (alcalde del 1983 al 1993). Piñol va fer referència al sentiment nacional, al sentiment patriota. Va felicitar a la comissió Montbrió Decideix per portar aquesta iniciativa a Montbrió i va convidar a tots els assistents a anar a votar el proper dia 13. Per contra, Piñol no anirà a votar, ja que per la seva ideologia és veu obligat a no fer-ho, per ell la solució política de Catalunya passa per un sistema confederal formant part de l’Estat espanyol. Acabà la seva intervenció fent una ràpida referència a l’ajuntament; “L’Ajuntament és qui ha d’estar al servei del poble, i no el poble al servei de l’Ajuntament”.
Esteve Folch (alcalde del 1993 al 2003) va ser qui va donar un to més local a l’acte. Folch va fer referència a la moció rebutjada al ple de l’Ajuntament i a l’escassa col·laboració per d’aquest a cedir infrastructures i material municipal a la comissió Montbrió Decideix. “Com es pot negar de cedir un local municipal a ciutadans que paguen els seus impostos”. Folch es mostrà absolutament partidari de la consulta com un fet de normalitat democràtica i animà tots els veïns a participar-hi, “tant si volen el sí com el no”.
L’últim en intervenir, Xavier Escoda, (actual alcalde), argumentà que hauria de ser el Parlament de Catalunya el qui promou un referèndum d’autodeterminació i que, tot i la legitimitat de les consultes, els ajuntaments no tenien per què donar-hi suport. També va dir que per part de la Comissió Montbrió Decideix no s’havia informat a l’Ajuntament fins tres dies abans de l’acte de la intenció de fer una consulta al municipi.
L’acte va comptar amb un gran nombre d’assistència per part dels montbrionencs i montbrionenques, els quals van poder adquirir alguns productes que Montbrió Decideix a editat per finançar la consulta.
Comissió Montbrió Decideix amb la col·laboració d'Anton Baiges d'Òmnium Cultural Baix Camp. Fotos: Cristina Bargalló
El passat dia 2 de desembre va començar el vot anticipat a Montbrió del Camp. Una desena de persones ja han exercit el seu dret a vot. Qui vulgui votar anticipadament ho pot fer els propers dies 9 i 10 de desembre de 7 a 9 del vespre a l’antiga Ditada de Montbrió.
Durant la jornada del vot anticipat, la comissió Montbrió Decideix va rebre la visita de l’escriptor Matthew Tree, el qual va felicitar i encoratjar als membres de la comissió a continuar treballant amb neutralitat, buscant la participació de tot el poble. Tree també va recordar que tot i no ser una consulta vinculant, Europa s’haurà de replantejar en poc temps l’estat d’Escòcia, Catalunya i Flandes.
Un dels nostres grans pensadors, Joan Fuster, va formular aquest provocador aforisme:
“Hi ha una gran diferència entre dictadura i democràcia. En dictadura, tots som víctimes; en democràcia, tots som culpables.”
Són moltes les veus que, des de diferents fronts, parlen de l’esgotament del marc institucional sorgit de l’anomenada transición. La majoria de càrrecs autonòmics catalans ja no amaguen, com a mínim, certa “incomoditat” davant del model de Estado de las Autonomías que va sorgir de les cendres del franquisme. El mateix president de la Generalitat recentment ha manifestat la seva preocupació davant la possible retallada de l’Estatut d’Autonomia per part del Tribunal Constitucional. Cal tenir present que aquest Tribunal està configurat com el principal garant de les regles del joc que sostenen l’Estat espanyol i que negar la seva legitimitat per retallar, reinterpretar i fins i tot anul·lar l’Estatut posa en entredit els fonaments de l’organització territorial en la qual estem enquadrats i enquadrades.
Els nostres polítics han caigut en la perplexitat o en la mera picabaralla estèril, perpètua i tediosa, abocant molta gent a l’abstenció electoral. No sembla que, a curt termini, cap representant polític ens pugui treure d’aquest atzucac. Davant d’això, són les persones procedents de diversos àmbits i sectors de la societat catalana, del món professional, cultural, esportiu, agents socials i econòmics, els que estan maldant per agafar les regnes de la situació. No és d’estranyar: la nostra societat civil sempre ha estat a l’avantguarda en la defensa dels valors cívics i democràtics.
És precisament aquesta societat civil la que està impulsant les consultes sobre la independència. Quedar-se indiferent davant d’aquest fet històric, no fer ús d’aquest privilegi, només pot ser resultat d’una conducta políticament tendenciosa i irresponsable. Tan si s’està a favor de continuar sent una autonomia com si es vol tenir una organització estatal pròpia, cal que anem a votar allà on es faci consulta, i que n’impulsem de noves als pobles on encara no se n’han organitzat.
En definitiva, cal que entre tots i totes fem que Fuster s’equivoqui i que passem de ser culpables dels nostres mals a ser directors i directores del nostre futur.
Un grup de montbrionencs i montbrionenques hem decidit donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquest grup obert a tots els veïns, sense distinció d’ideologies, volem fer partícips del nostre entusiasme a tot el poble de Montbrió del Camp, perquè el 13 de desembre anem a votar en un exercici d’autoestima i de llibertat democràtica.
Hem creat la comissióMontbrió Decideix formada per un grup de persones que volem tirar endavant la consulta per a la independència a Montbrió del Camp.
Montbrió Decideixvolem que tots els residents, censats a Montbriómajors de 16 anys i que acreditin documentalment i de manera fiable la seva residència votin lliurement. Montbrió Decideixno diem a ningú el què ha de votar, faltaria més. No excloem a ningú totes les opcions hi tenen cabuda: federalisme, sobiranista, nacionalista (espanyol o bé català) ... són correctes i en conseqüència es pot votar sí, no, o bé en blanc.
Creiem que potser no s’ha entès quina és la veritable qüestió: votar democràticament amb totes les garanties. Aquí si que no admetem excuses de ningú, ni de cap partit o bé entitat; votar és la qüestió vertaderamentimportant.
Volem explicar-nos una mica més. El grup municipal d’ERC, a través dels seus regidors va presentar una moció a l’Ajuntament perdemanar suport per a realitzar la consulta popular, no per a votar en cap sentit (el vot és secret i lliure i no admet pressions malicioses). El ple format per regidors de CIU, PSC i ERC democràticament va dir que no a Montbrió decideix i en conseqüència no se’ns vol ajudar, ni donar suport a fer la consulta popular.(NO se’ns deix participar a la Fira d’Entitats, no se’ns deix utilitzar la via pública de la Pç. Baix Camp ni la Placeta Mestre Carceller, no ens cedeixen les urnes ni la cabina de vot secret,...)
Montbrió decideixes pregunta com pot ser, que el màxim òrgan de representació democràtica del poble, el ple de l’Ajuntament, no entengui el què se’ls hi estava demanant i després alguns se’n vulguin excusar de manera partidista i poc montbrionenca. Voleu fet més democràtic que preguntar els ciutadans què pensen? Com pot ser que es negui democràticament a donar suport a una consulta popular, no es demanava als regidors els seu vot personal, es demanava el dret de tots els montbrionencs i montbrionenquesa poder expressar-se lliurement, cadascú segons consciència votarà l’opció més satisfactòria.
Feta la votació al ple, és clar, condiciona les justificacions i el PSC la que fa al seu butlletí és un acte de veritable por democràtica. De què tenen por? d’expressar-se, de deixar que el poble de Montbrió digui la seva. No tinguin por i exerceixin la llibertat.
El que fa el PSC al seu butlletí és política, política de la por, ni tant sols han volgut acceptar la invitació que la comissió Montbrió decideix els hi va fer per poder informar-los de tots els detalls de la consulta, de la qual en parlen sense cap tipus de coneixement. Quan no es vol entendre ni escoltar és molt difícil actuar en conseqüència i fàcil escriure proclames que dicta el partit i no el sentiment montbrionenc , ni el democràtic.
També volem aclarir que el que estem fent és política, per si algú encara en té dubtes, en el sentit més honrat de la paraula. Volem fer participar a tot el poble, no només a uns quants que pensen com nosaltres, volem que com hem dit abans tots ens pugem mirar a la cara i decidir el nostre destí nacional en llibertat.
Volem recordar que el sentiment de poble, de montbrionencs és important, tan que la comissió Montbrió Decideixdeixem de banda opinions i sentirs polítics diferents i posem la consulta per davant dels partits i entitats. Només demanem el suport per fer la consulta, perquè els montbrionencs i montbrionenquesexerceixin el seu dret a expressar-se democràticament. No es demana res més: donar suport a realitzar la consulta, a preguntar.
Com ho farem? Amb transparència, amb els mitjans tecnològics necessaris per demostrar que és una consulta neta. Validant les identificacions perquè no sigui possible votar en dos llocs diferents.
Les entitats o partits polítics que dubtin poden enviar observadors per controlar tot el procés, el que fa falta és precisament gent implicada.
No diu el PSC de Montbrió que estan presents activament a entitats, li demanem doncs, que estigui present a la consulta de la qual posa en dubte la fiabilitat, o que sigui una farsa; o és que el seu partit no els hi deixa fer? Com a montbrionencs i montbrionenques poden participar i votar, endavant , unim en lloc de separar. Veniu a controlar i a votar, us esperem.
Per a tranquil·litat de tots els votants i els no votants, es faran xerrades informatives, es farà propaganda, a les entitats o partits que vulguin els explicarem els procediments i les finalitats.
Els interventors podran ser membres de les forces polítiques representades al consistori (inclús les que democràticament van negar només el dret a preguntar, no a contestar la pregunta) o bé externs: un alcalde o un regidor d’un poble veí, un exalcalde, una persona de prestigi intel·lectual, artístic, científic...
Benvolguts convilatans/nes, Montbrió Decideixvol fer la feina ben feta, no vol sembrar dubtes. El 13 de desembre més de 600.000 catalans i catalanes de 150pobles d’arreu de Catalunya podran exercir el seu dret a vot, a decidir, a ser preguntats i contestar. Entre el mes de febrer i abril del 2010 continuaran les consultes a més pobles i ciutats.
Montbrió del Camp, Vilaplana, Almoster i Maspujols preguntaran al Baix Camp. No estem sols.
Montbrió del Camp no ha de deixar passar aquesta oportunitat i cal que expressem lliurement la nostra voluntat i fem de llavor perquè se sumin a les consultesmoltes viles i ciutats de Catalunya.
“El 13 de desembre serà un dia històric pel poble de Montbrió del Camp. Després de 300 anys de no poder dir en veu alta què penseu que seria el millor pel vostre país, ara en tindreu l’oportunitat. Voteu tots els independentistes i els unionistes. El 13-D arriba la llibertat a Montbrió del Camp. Felicitats! Com a barceloní em feu molta enveja. "
Joel Joan i Juvé President de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya. Actor i director.
L’any 1966 l’Assemblea General de l’ONU va aprovar dos importants documents: el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. De l’articulat aprovat cal destacar:
Article 1.1 "Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural."
No cal ser un expert per entendre l’article; curiosament l’Estat Espanyol va ratificar aquests Pactes l’any 1977. Han passat més de 30 anys i el govern espanyol incompleix allò signat. La mobilització cívica pel dret a decidir els fa més por que pactar amb pirates somalis. Només cal veure com el Govern de Madrid es va preocupar davant la consulta ciutadana a Arenys de Munt.
Alguns entesos en dret internacional, neguen que Catalunya tingui el dret d’autodeterminació perquè no és una colònia d’Espanya. Al marge de consideracions sobre què és una colònia, només cal recordar com el poble d’ Eslovàquia va tenir dret a decidir si volia continuar formant part de Txecoslovàquia; així com Canadà, país d’ acreditada tradició democràtica, ha permès en pocs anys dues consultes independentistes al Quebec. Per cert, ni cap guerra civilni cap apocalipsi van esdevenir després d’aquests referèndums.
Ells diuen que el marc constitucional impedeix aquestes consultes. Bé, potser ja comença a ser hora de qüestionar la Constitució de 1979, la qual s’ha convertitenquelcom sagrat i intocable. Bona part dels mals que patim ara, com la més que probable retallada de l’Estatut, venen de la gestació d’aquella meravellosa Carta Magna que semblava el paradís de les virtuts democràtiques, quan de fet era la clararenúncia de drets fonamentals del poble català, com el d’autodeterminació, per el pretès bé superior del consens i l’estabilitat.
De fet, el referèndum constitucional del 6 de desembre de 1979 no va permetre ni tan sols decidir la forma d’estat: monarquia o república. Era una mena de lot nadalenc: havies d’agafar la cistella sencera o quedar-te sense aguinaldo.Altres països, com Itàlia o Grècia, que també havien viscut dures experiències dictatorials: Mussolini i el Règim dels Coronels, van constatar que calia preguntar al poble sobirà si volien monarquia o república.
Tanmateix, això no va passar a Espanya. La Constitució va ser una mena de gran aixecada de camisa per fer impossible qualsevol dret del poble català a decidir el seu destí col·lectiu. Només cal recordar que ens diu el seu article 2:
“La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.”
No cal dir res mes; dinsaquesta legalitat constitucional ens hem de conformar in aeternum amb el fabulós l’estat de les autonomies; allò queAdolfo Suàrez, en un rampell de sinceritat va definir com “café para todos”.
Montbrió Decideix va encetar fa unes setmanes una sèrie de contactes amb totes les entitats i associacions, formacions polítiques, comerços i empreses del poble, sense cap tipus d’exclusió, per presentar-nos com a Comissió, explicar el projecte i convidar-los a adherir-se.
La resposta ha estat positiva. En general han tingut la gentilesa d’escoltar-nos, i després amb tota llibertat han expressat la seva postura. No és el cas del PSC de Montbrió del Camp, que ha rebutjat la invitació amb una sèrie de mentides i acusacions.
Els veïns i veïnes de Montbrió segurament heu rebut a les vostres llars l’últim número del butlletí local del PSC de Montbrió, en el qual fan referència a la consulta sobre la independència de Catalunya i a la comissió Montbrió Decideix.
El PSC de Montbrió desconeix qui organitza la consulta, qui forma part de la comissió organitzadora, quin procés s’està seguint, quin reglament regirà la jornada electoral, quines garanties legals hi ha en tot el projecte, etc, etc, etc,... ho desconeix simplement perquè a més de tancar les portes al dret d’expressió als seus convilatans, s’ha negat a informar-se.
És cert que va assistir a una reunió amb la resta d’entitats i formacions polítiques, però va ser una reunió merament informativa, on encara no hi havia ni tant sols creada la comissió organitzadora i l’acte era organitzat pel Lluert i un grup de gent a títol individual, on com a única informació es disposava d’una PROPOSTA de protocol organitzatiu.
Ha plogut molt des d’aquell dia, s’ha creat una comissió organitzadora sorgida de convocar a tot el poble, s’ha passat d’una PROPOSTA de protocol a protocols específics per a temes concrets (vot anticipat, reglament de la jornada electoral,...). Informació que el PSC no ha volgut saber i de la qual parlen amb lleugeresa.
Montbrió Decideix mai a negat que la consulta sobre la independència de Catalunya sigui una qüestió política, evidentment que ho és. Però d’una política que va més enllà de Montbrió del Camp, una política de País que no entèn de retrets i oportunisme entre partits locals.
Les entitats i associacions lliurement han escollit donar suport o no a aquesta iniciativa, és a dir, recolzar que una consulta com aquesta és pugui fer a Montbrió, independentment del resultat que en pugui sortir. Que membres del PSC de Montbrió formin part d’unes entitats que s’han adherit i no ho acceptin, en cap cas és crear friccions, som o no demòcrates?
Tots podem formar part de Montbrió Decideix, siguem independentistes o no. El PSC de Montbrió va estar i està convidat a formar-ne part i participar en tot el procés de la mateixa manera que qualsevol altre entitat o persona.
El sistema de votació, documents acreditatius, protecció de dades, etc. són temes dels quals s’informarà a la població, no obstant, si algú vol consultar aquesta informació pot fer-ho al web oficial de la coordinadora sobre les consultes www.referendumindependencia.cat o en molts dels webs de les poblacions que organitzen la consulta.
Hem preparat una sèrie d’actes, i material divers per informar i animar-vos a participar. Us convidem a participar d’ells directament.
Tot plegat és ben senzill, es formula una pregunta a la ciutadania i aquesta respon lliurement amb un sí, no o en blanc. No hi ha més, és un acte legal i democràtic.
Per qualsevol cosa podeu contactar amb nosaltres enviant un correu electrònic a montbriodecideix@gmail.com
Ànims, participeu i decidiu per vosaltres mateixos.
'Baix Camp Decideix' fa una crida a la participació en la consulta del proper 13 de desembre
Font: delCamp.cat - 18 de novembre de 2009
Més de 6.500 persones al Baix Camp estan cridades a participar de la consulta sobiranista del proper 13 de desembre
Avui al matí, representats de la societat civil de cinc pobles del Baix Camp han presentat la plataforma 'Baix Camp Decideix', que agruparà a les organitzacions locals dels municipis que el proper 13 de desembre organitzaran consultes sobiranistes.
Fins avui, més de 6.500 persones del Baix Camp estan cridades a les urnes el proper diumenge 13 de desembre per respondre sobre la independència de Catalunya. Alforja, Almoster, Maspujols, Montbrió i Vilaplana són els cinc primers pobles que s'han adherit a aquesta entitat i col·laboran conjuntament en la organització de les consultes als seus pobles.
Sota el paraigües d'Òmnium Cultural, 'Baix Camp Decideix' vol unir esforços perquè la consulta del proper desembre es desenvolupi "amb la màxima transparència, veracitat i fiabilitat". Un dels altres objectius de la plataforma és aconseguir el màxim ressò de les consultes i la màxima participació. La plataforma també organitzarà la cerca de voluntaris comarcals i la recollida de donacions per finançar les consultes als pobles del Baix Camp.
Implicació de la ciutadania a Almoster i Montbrió
Mar Rodríguez, portaveu d''Almoster Decideix', ha explicat la bona acollida que la proposta ha tingut al seu poble i actualment ja compten amb més de 80 voluntaris. Rodríguez, tot i que lamenta que la consulta no es faci a tot Catalunya, creu que és important saber realment quin suport té la independència.
'Almoster Decideix' organitzarà el proper dijous 26 de novembre una xerrada amb l'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Mora, per donar el tret de sortida a la campanya per la Consulta del 13 de desembre. La xerrada de Mora presidirà un sopar-col·loqui on també hi participaran altres comissions organitzadores de les consultes populars arreu del Camp de Tarragona.
El representant de 'Montbrió Decideix', Anton Medico, ha explicat que tot i la negativa de l'Ajuntament a donar suport a la consulta, la comissió ha recollit les complicitats d'entitats culturals i socials del municipi per organitzar la consulta. La moció presentada per ERC a l'Ajuntament de Montbrió va ser rebutjada amb els vots negatius de CiU i PSC.
"Als pobles petits cal que guanyi la participació"
Els representants de Vilaplana i Maspujols, Mar Joanpere i Josep Rabascall, han explicat que les característiques d'aquests dos pobles possibilitarà una bona campanya 'porta a porta' i creuen que "els pobles petits s'ha de convertir en el referent de la participació".
Rabascall, portaveu de l'entitat de Maspujols, ha explicat que des de 'Maspujols Decideix' es farà campanya perquè la gent voti, sigui quin sigui el sentit deu seu vot. Rabascall creu que és important que la societat civil prengui la paraula i lideri aquest procés. A Maspujols fou un dels pocs llocs on els regidors del PSC van donar suport a la organització de la consulta. La moció es va aprovar amb els vots de tots els partits de l'ajuntament; CiU, ERC i PSC. Des de 'Maspujols Decideix' es fa una crida a una participació normalitzada, "sense por", per demostrar que "no passa res perquè la gent pugui opinar".
Alforja serà l'únic poble del Baix Camp que organitzarà la consulta en la segona convocatòria, prevista al febrer, ja que no s'ha tingut prou temps per poder organitzar una consulta "en condicions". Alforja també compta amb el suport de l'ajuntament; en aquest cas, la moció va ser aprovada per ERC i CiU, aquests últims a la oposició, i amb el vot en contra del PSC.
Revista els Porxos - Montbrió del Camp Editorial del núm.12
Aquests últims mesos s’han produït una sèrie de fets que, d’una manera o altra han generat un gran impacte en l’opinió pública. Sense oblidar la greu crisi econòmica i les conseqüències que representa per a moltes famílies, fem referència als casos de corrupció política (Gürtel), però especialment al “cas Millet”, un cop molt dur en una institució símbol emblemàtic de la cultura i la identitat catalanes i una mostra, no solament de la manca d’escrúpols d’uns quants individus, sinó de la, per dir-ho en llenguatge col·loquial‘badada’ d’una sèrie de mecanismes de control, que no es van aplicar amb eficiència.
La corrupció, el finançament irregular de partits polítics, l’enriquiment il·legalde membres d’alguns sectors... provoquen un cert desencant en la ciutadania, i una desafecció política considerable.
Per això, quan el 13 de setembre passat un poble de Catalunya, ens referim a Arenys de Munt, aconsegueix posar-se d’acord i a partir d’una iniciativa sorgida de la societat civil, tira endavant un referèndum sobre la independència de Catalunya, ens trobem davant d’un moment històric, ja que per primera vegada, part del nostre país decideix manifestar-se lliurement a favor d’un dret, que ara per ara ens és negat.
La decepció que ha suposat l’Estatut, tant pel que fa al reconeixement de la realitat nacional catalana, com pel que fa a l’autogovern i finançament, fomenta cada vegada més la voluntat sobiranista d'una part significativa de la població de Catalunya que la porta a voler exercir lliurement el dret a l'autodeterminació en un context pacífic.
Les consultes populars són un mecanisme d’expressió legítima, una mostra que el teixit associatiu supera les estretes corretges polítiques, l’exercici d’un dret democràtic i legal de tots els ciutadans i encara que, en aquest cas siguin titllades per alguns sectors del nacionalisme espanyol de folklòriques o de farses, no deixen de provocar-los una mena d’inquietud, sobretot si l’interès i el grau de participació va, claríssimament, en augment.
Per això, ara que més d'un centenar de pobles de Catalunya es proposen de celebrar conjuntament la consulta sobre la independència el pròxim 13 de desembre, valdria la pena que a Montbrió es fes un esforç d'unitat, aparcant les diferències polítiques, les discrepàncies, els retrets... i que treballéssim plegats per formar part de la història, una història, de moment romàntica i llunyana, però carregada de simbolisme.
- Què et sembla que Montbrió s’adhereixi a la consulta per la independència del proper 13 de desembre?
Joan Altés(77 anys)
Hi estic totalment d’acord, no solament a demanar-ho, sinó que ja ho hauríem de ser.
Josep Coll(52 anys)
Primer de tot dir que estem en un país que per fortuna tenim democràcia i dintre d’aquesta democràcia tenim un ventall de possibilitats politiques molt àmplies. Que les persones puguin expressar les seves opinions lliurement sense que això representi cap afronta a ningú és molt correcte i més tenint en compte a nivell polític que Convergència més Esquerra Republicana, que representen més del 50% de l’electorat d’aquest país, donen suport a aquestes consultes populars, que són un globus sonda, ja que no tenen cap valor legal ni són vinculants a dia d’avui.
Josep M. Virgili (55 anys)
Em sembla molt bé que es faci, perquè encara que no tingui cap efecte administratiu, sí que és molt útil per prendre consciència de la possibilitat d’arribar a la independència i a més a més permet de constatar el desig real de la gent d’assolir aquesta independència. El que caldrà fer un dia és proclamar la independència des del Parlament de Catalunya per tal que sigui efectiva.
Joan Piñol (70 anys)
Per un nacionalista català i per un demòcrata només hi ha una resposta. Totes les nacions tenen dret a l’autodeterminació.
Esteve Folch (54 anys)
Ho trobo bé, perquè d’entrada com a català que em sento és una pregunta que m’agradaria contestar i que em fessin de la manera que es vol fer, en un referèndum que sigui o no vinculant, però que reflecteixi el pensament dels que pensem que Catalunya ha de ser un país independent. Penso que l’ajuntament hi hauria de donar suport, si és que és un ajuntament democràtic. Aquest seria el resultat d’una manera de fer democràtica, independentment del resultat que hi pugui haver. M’agradaria encoratjar tots els montbrionencsi montbrionenques i tots els regidors i regidores de l’ajuntament en especial, perquè fossin capaços de donar-hi suport, independentment del que pensin, com a opció democràtica que és.
El passat dilluns 26 d’octubre el grup d’ERC va entrar al ple de l’ajuntament una moció de recolzament a la Consulta sobre la independència de Catalunya, que és farà a Montbrió i a més d’un centenar de poblacions del País.
En primer lloc el regidor d’ERC, Pere Francesch, va llegir la moció, a continuació l’alcalde Francisco Javier Escoda va prendre la paraula per argumentar “una mica” quin seria el seu vot: “Jo com a alcalde he de votar que no, a títol personal el meu vot podria ser o no un altre” i acte seguit es va procedir a la votació. Vots en contra: 5 (CiU + PSC), vots a favor: 3 (ERC) i abstencions: 1 (CiU).
CiU per primera vegada trencava el vot en grup, és a dir, va donar llibertat als seus regidors per votar el que personalment volguessin, i així ho van fer. Els motius de votar en contra i abstenir-se són incògnita perquè no ho van argumentar.
ERC, que presentava la moció, era d’esperar que votaria a favor. A favor de realitzar la consulta, i a donar opció al poble a exercir el seu dret a decidir.
El PSC va ser qui més va argumentar el seu vot negatiu, ho va fer des de la desinformació sobre aquest tema, parlant d’oïda, desacreditant no només la consulta sinó a totes aquelles persones i entitats que l’impulsen a Montbrió. Això sí, entre mig d’aquestes acusacions, la regidora Carme de la Fuente va tenir temps de llegir el manifest que el seu partit ha redactat per l’ocasió , és a dir, elogiant els governs ZP i Tripartit, l’Estatut i el nou finançament, però fent poca o nul•la referència a les consultes, tema que ens ocupa.
Així doncs l’Ajuntament de Montbrió formalitzava el seu NO recolzament a les consultes i a la Comissió Organitzadora.
Tot i no tenir aquest suport, Montbrió Decideix tira endavant la consulta, entenent que aquesta neix del poble i pel poble, per tant el proper dia 13 de desembre us animem a participar i a dir-hi la vostra a través del vot.
Notícia publicada al diari digital delCamp.cat el 06.11.09
El passat 21 d’octubre es va constituir la 'Plataforma Montbrió Decideix' amb la finalitat d’organitzar la consulta per la independència de Catalunya a Montbrió del Camp.
Montbrió Decideix està formada per veïns i entitats "motivades i actives, sense exclusió ni vetos de ningú per poder treballar colze a colze per un objectiu comú: l’èxit de participació a través de l’ús de la democràcia directa". Convoquen a tots els residents del municipi majors de 16 anys perquè participin i votin —"afirmatiu, negatiu o en blanc"— a la Consulta.
Afirmen que són un dels pocs pobles del Camp que tenen planejada la consulta i, també, dels pocs que ho faran tot i no rebre el suport del consistori local (vots en contra de CiU i PSC, a favor d'ERC i abstenció d'un de CiU). Denuncien que els qui hi van votar en contra "van contribuir a privar de la democràcia als ciutadans i ciutadanes de Montbrió del Camp".
- - - - - - - - - - - - - - - - -
Fe d'errates: A documents hi ha penjada la nota de premsa tal i com va redactar la Comissió Montbrió Decideix.
La Comissió Local per a la Independència a Montbrió del Camp es va crear fa uns dies. Aquest missatge es per informar-vos a tots que no ens quedarem quiets i que lluitarem pel que es nostre.
El dia 24 d'octubre vam assistir al consell plenari a Arenys de Munt on van assistir, també, la majoria de pobles que volen organitzar consultes el dia 13 de desembre. La reunió va ser molt gratificant i engrescadora. Per tant nosaltres estem molt encoratjats a tirar endavant segons el que creiem.
Podeu accedir a l'acta que es va aixecar el dia de la reunió clicant aquí.
Us seguirem informant sobre tot el que anem fent, i alhora animem a tothom que vulgui a formar part de la comissió o ens vulgui fer qualsevol tipus de suggeriment a posar-se en contacte amb nosaltres mitjançant l'adreça electrònica montbriodecideix@gmail.com.
